Francament, estic molt tip de sentir mentides. L'escalada demagògica creix en proporció directa a l'absència de credibilitat dels de sempre, perquè el seu argumentari es fonamenta en la mentida, la difamació, la desqualificació i l'insult.
Entretodos
De respecte a l'adversari i constructivisme, ni parlar-ne! De fet, són analfabets en aquesta matèria. Si per cada mentida que diuen augmentés la longitud del seu nas, molts dels que es dediquen a la política, serien un clon de Pinocchio.
És ofensiu i inadmissible el desvergonyiment de certs individus, que no nomenaré perquè la llista seria massa llarga, que apareixen en les hemeroteques dient el contrari del que actualment prediquen; són els que s'han venut la dignitat per un càrrec, en alguns casos, gairebé vitalici.
Puc entendre les discrepàncies ideològiques, però no la mentida sistemàtica per fomentar la crispació i per justificar tot allò que la realitat desmenteix. En aquesta activitat, C's i PP encapçalen el rànquing.
Pierre Corneille (1606-1684) deia: "S'ha de tenir bona memòria, després d'haver mentit". Ben segur que aquesta frase del dramaturg francès casa a la perfecció amb aquesta fauna pseudopolítica a la qual faig referència, que d'haver viscut al segle XVII, probablement li haurien inspirat algun personatge per a les seves obres, 'El mentider', per exemple.