L'educació ambiental és fonamental per intentar, per un costat, que la gent prengui consciència del seu comportament envers l'entorn i, per un altre, fer entendre a les persones que és necessari un canvi del sistema socieconòmic, causa principal dels diversos reptes que afrontem. El capitalisme causa les desigualtats socials i el malbaratament dels recursos naturals, entre d'altres, perquè prioritza el benefici propi, genera competència i només sobreviuen els més potents i els més rics, en termes explicatius del darwinisme social. Així doncs, només s'albira una solució principal: canviar aquest sistema socieconòmic.
Entretodos
Però és del tot impossible de canviar sense modificar els nostres hàbits; no podem construir la casa per la teulada. Potser cal començar a valorar més els productes (especialment electrodomèstics) i no canviar-los de manera periòdica, per així evitar generar massa residus. En segon lloc, cal prendre consciència de quins són els productes que consumim (especialment, en alimentació), per tal d'afavorir el comerç de proximitat.
També seria necessari reflexionar (i canviar) els valors humans i morals (el que M. Bunge anomena el 'subsistema cultural'), deixar de pensar en la competència per ser el millor, deixar de banda l'egoisme que ens caracteritza com a éssers humans. Deixar de banda la idea que ens han venut de petits "per arribar lluny has de ser el millor".
Seguidament, seria necessari començar a posar límits al creixement econòmic (i demogràfic), perquè el que no es pot mantenir és un creixement sostingut en un entorn natural que és finit. Aquí entra en escena el concepte de 'decreixement' per poder encaminar-nos cap al famós desenvolupament sostenible, un sistema que sigui socialment i econòmicament sostenible, sostingut, racional i viable des del punt de vista mediambiental.