Arriba l'estiu i comencen les vagues de Renfe (o Rodalies). Cada any és el mateix, ja hi hauríem d'estar acostumats, però no. Un no s'acostuma a arribar tard a la feina pel mal funcionament d'un servei que paguem. La línea R3 va força malament durant tot l'any, per no parlar de la poca freqüència. Acumula retards a diari, i senyors, no n'hi ha prou amb la 'Devolució Xpress'. El temps perdut esperant a les andanes no ens el torna ningú.
Entretodos
El dimarts, 14 de juny, també hi va haver vaga de Renfe. Estic d'acord en què tots els treballadors tenim dret a fer vaga, però realment s'aconsegueix alguna cosa amb aquestes vagues? Si us plau, que algú m'ho expliqui, perquè jo l'únic que veig és gent que fa el que pot per arribar a la feina a l'hora.
Dimarts al matí Renfe (o Rodalies, tant és) no va respectar ni els serveis mínims. Però no se sent res de negociacions. Senyors maquinistes, aconsegueixen el que reclamen fastiguejant al usuaris? No hi ha cap altra manera de reivindicar els seus drets? Obrin les barreres, deixin que tothom agafi el tren sense bitllet, esperin uns dies a què els senyors de dalt tinguin menys ingressos, a veure si algú reacciona. Però, tristament, la tònica que veig en aques país és que tan és el que passi, ningú reacciona.