Tornaré a mirar els periquitos,

i beuré de la font de Canaletes,

i compraré flors, moltes flors,

per cobrir les Rambles

de catifes de molts colors,

i passejaré amb el record dels meus avis,

amb el record del meu pare

i amb la meva mare

camí del port, i pujaré a les “golondrines”

fins a l'escullera, i el pare ens comprarà,

a mi i als meus germans,

trossos de coco fresc com cada diumenge,

i faré lluir l'anglès que em van ensenyar

els estimats mestres de l'escola

per indicar a la bona gent que ens visita

com arribar a l'hotel o a Plaça Catalunya,

o el que sigui, perquè, encara que hi hagués al món

més assassins que víctimes,

no aconseguirien que jo arribés a odiar.