Es diu que fins a l'últim moment hi ha gent que no sap a qui votar. I a Barcelona, el dubte és principalment si donar o no un segon mandat a l'alcaldessa Ada Colau. Es pot analitzar des de molts criteris possibles, però jo dono molta importància a una perspectiva que m'agradaria compartir.

Per una part, hi ha candidatures que es mostren molt dures amb els més febles -només parlen d'immigrants, manters, prostitutes, ciclistes...-, responsabilitzant-los de molts dels problemes de la ciutat, però no s'atreveixen mai amb els grans poders econòmics. A mi em mereix molta més confiança qui fa tot el contrari, qui s'atreveix a plantar cara a les grans empreses que s'aprofiten de la ciutat -AGBAR, Endesa, Fomento de Construcciones y Contratas, Airbnb...-, els grans hotelers, els grans tenedors de pisos -molts d'ells bancs i fons d'inversió especulativa-, als lobbies -com el del cotxe-, etcètera, i afronten amb més complicitat els problemes dels primers.

S'ha obert una finestra d'esperança -reconeguda internacionalment- davant els grans problemes dels barcelonins i barcelonines, perquè s'ha trencat la connivència tradicional entre els responsables polítics i els sectors poderosos, acostumats a tenir bona relació amb els polítics, als que ofereixen després llocs als seus consells d'administració i als que poden trucar amb confiança perquè "són dels seus" -cal recordar el 3% i casos com el de l'hotel del Palau-.

Necessitem gent preparada, però fora d'aquests cercles de poder, que permetin a tothom fer negoci "a la ciutat", però no "amb la ciutat". I no m'importa si és federalista o independentista, l'ideal seria sumar forces i que una majoria progressista i plural posi la ciutat al servei de la gent.