Trobo del tot inadmissible i injustificable, en un país democràtic com el nostre, per moltes mancances que aquest pugui tenir, que la CUP no condemni la violència o, més ben dit, que només condemni la violència policial. Una nova prova d’això la tenim en l’entrevista que la periodista Helena Garcia Melero li ha fet a TV-3 al diputat cupaire Carles Riera, el número dos de la llista d’aquest partit en les darreres eleccions catalanes, en el programa 'Tot es mou' de l'1 de març, ja que quan l’esmentada periodista li ha preguntat si calia condemnar els recents episodis d’extrema violència viscuts darrerament a Catalunya, com en el cas de la crema d’una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona, el senyor Riera s’ha escapolit de condemnar-ho explícitament, escudant-se en l’existència d’una “violència estructural”, plasmada en la pobresa, la precarietat o els desnonaments, que, d’una manera o altra, explicaria i, fins i tot, justificaria la violència de minories antisistema.
Entretodos
Perquè, què és sinó això el que s’està fent quan s’afirma per part seva que “el que és insuportable és la violència estructural” de la nostra societat? Hem de deduir, doncs, que l’altra, la violència antisistema, és suportable? Prou de lliçons pseudorevolucionàries del tres al quatre per advertir-nos que no ens hem de distreure en les “guspires” de la violència antisistema, sinó que hem de fixar-nos, en canvi, en el que realment és important, el “foc” de la “violència estructural”, perquè al final ens cremarem tots!
Que en prengui bona nota de tot això el líder d’ERC Pere Aragonés a l’hora de negociar i d’establir futurs pactes de govern, perquè, amb la seva tan vergonyosa i lamentable actitud davant de la violència, la CUP s’exclou a si mateixa.