El passat 26 de novembre es va fer la preestrena de 'Techo y comida' a Barcelona. Vaig estar encantada de poder-hi assitir i la recomano. El dia 4 de desembre, a tots els cinemes on s'estreni, caldria posar una fila dedicada a la classe política i convidar-los, oficial i públicament, a ocupar una cadira, que si bé no serà tan còmode com la del despatx o la cambra, sí que els obrirà una finestra a uns fets que no estan habituats a veure al seu dia a dia. Durant una hora i mitja tindran davant els seus ulls la realitat silenciada de moltes llars.
Entretodos
I és que en aquesta pel·lícula, es plasma a la gran pantalla allò que succeeix dia rere dia als carrers de les nostres ciutats. Famílies perdent el sostre i el menjar, que resten en silenci, ofegant-se cada dia una mica més, mentre la resta ens queixem que la crisi no ens ha permès regalar la última novetat en videoconsoles al nostre fill, i oblidant el drama profund com el que una mare no pugui ni tan sols alimentar al seu fill.
I això, senyors, els està passant als nostres veïns.