A Europa s'ha avançat en la convivència pacífica entre els creients en diferents religions i cada creient segueix els seus líders espirituals, calendari de festes i costums alimentaris sense que això suposi baralles entre persones.
Entretodos
En canvi, en política, com aquell qui diu encara estem 'a les baceroles'. Les opcions partidistes provoquen crispacions, es polaritzen els punts de vista i les referències històriques sobre els fets mateixos.
Això ens impedeix acceptar amb naturalitat la vivència del qui és diferent. L'enfrontament i reconstrucció del teixit social només s'aconseguirà amb una decisió seriosa per part de moltes persones i grups de comprendre el que els altres viuen, senten i pensen.
Decisió que condueix al diàleg, que no és altra cosa que tractar d'entendre, d'empatitzar, de posar-se amb respecte en la pell de l'altre per comprendre'l i acceptar-lo.
De ser persones que, pensant diferent i desitjant models de societat diferents, puguem conviure i tenir espais en comú.
A partir d'aleshores es pot anar creant una narrativa on tothom s'hi reconegui i que obri àrees de consens i de construcció social en el respecte a la diversitat, tot obrint camins a la pau i a una nova convivència més avançada i més pacífica.