Moltes i variades són les motivacions del ‘Brexit’, com igualment són moltes i variades les motivacions de la tendència separatista a Catalunya. Arguments sentimentals, sociològics i econòmics són els motors de ambdues iniciatives, solament l’escasa presència de la xenofòbia en el cas català pot diferenciar-les.
Entretodos
Inglaterra, en voler ampliar i aprofondir les seves aptituts culturals, sociològiques, financeres i tècnico-industrials s’ha trobat amb anticosos i limitacions a la resta d’estats europeus ( Brussel·les, en resum ) que s’han afegit a arguments xenòfobs i populistes y han fet girar el referèndum vers la sortida de la UE.
A les tendències saparatistes de Catalunya hi ha escassos vestigis de xenofòbia degut a la pluralitat de la la seva ciutadania. Però, salvant distàncies de temps i tamanys, les seves raons, els seus fonaments genèrics no s’allunyen gaire dels motius exposats pels votants del ‘Brexit’.
L’Estat espanyol hauria d’aprendre la lliçó; entendre que el temperament col·lectiu dels catalans difícilment accepta limitacions de responsabilitats quan el seu poble vol ser motor d’activitats i iniciatives, sols o conjuntament amb la resta de pobles ibèrics. No voler entendre això, pot comportar situacions similars a la del ‘Brexit’ de les que tots podríem sortir perdent.