La necessitat de wifi creix de manera proporcional al temps lliure que tinguem en determinades situacions i, aquest espai d'oci, es dispara mentre esperem que vingui un tren o un avió. Al Japó, la Xina o els Estats Units ja compten amb un servei gratuït i de qualitat arreu dels espais públics. En molts municipis d'Espanya amb prou feines podem trobar un senyal wifi de franc i, si tenim la sort de trobar-ne, la seva velocitat és irrisòria.
Entretodos
Caminant per la ciutat veig el resultat d'inversions caríssimes i poc útils: carrils bici fantasma, il·luminació nadalenca ostentosa, obres en algun paviment gens transitat... Entenem que disposem de capital. Doncs bé, per què no invertir-hi? Invertir en wifi significa invertir en informació, cultura, entreteniment, etcètera. El què proposo és col·locar emissors i repetidors d'ones wifi als punts alts de les zones més concorregudes. Arribar a un acord pactant amb Movistar i, de mica en mica, anar emplenant les zones secundàries del municipi (perquè tothom té dret a la informació).
La reflexió és obligada: per què encara no tenim wifi públic si aporta tants avantatges? És que no volen que tinguem tanta informació a l'abast? Mediteu-ho.