Jo, que sóc de poble, estic acostumada a saludar i a somriure a la gent pel carrer. Un fet que sorprèn quan vaig passejant per Barcelona i, sense voler, se m'escapa algun somriure o una mirada còmplice.
Entretodos
No és absurd que un acte tan simple i senzill que pot alegrar el dia algú es vegi com a una cosa estranya?