Vull pensar que en ple segle XXI som tolerants i que hem deixat enrere alguns dels prejudicis que han guiat a les generacions dels nostres avis. Però, malauradament això no és així. Quan el meu pare tenia 19 va comunicar als meus avis que volia estudiar fotografia, el meu avi va estar un mes sense parlar-li, per ell era tota una decepció tenir un fill artista.
Entretodos
En aquell moment encara ho puc entendre però, quan jo a quart d'ESO vaig decidir tirar pel batxillerat artístic i el meu professor de matemàtiques em va dir que jo valia molt més, la realitat va quedar retratada: encara hi ha prejudicis desfasats i arcaics molt arrelats en el nostre país.