Estic espantada i trista per les barbaritats que he llegit.
Entretodos
Ja ni ha prou de mirarse el melic. Els dolents sempre són els altres, sembla un concurs indignant de aviam qui la diu més grossa: fotografies manipulades, artícles amb paraules de fa anys escollits amb mala fe, notícies falses... tot publicat sense cap mena de filtre. Ja ni ha prou.
Ha mort gent a casa nostra. Gent nostra i de arreu del món. I, tristament, això és el més important.
Tots els que han volgut ajudar a salvar vides, a acompanyar els qui marxaven i els qui ens hem quedat, els qui han buscat i capturat els terroristes (juant-se la vida), són els qui són realment importants. Tots. I per això, només puc dic: Gràcies.