Durant dècades hem vist governs monocolors, fruit de majories absolutes a les eleccions, tant amb el PP i el PSOE a Espanya, com amb els nacionalistes a Catalunya i el País Basc. Però això ja forma part del passat, avui hi ha molta més pluralitat d’opcions i escepticisme en relació a les grans opcions, no és previsible que tornin les majories absolutes.

Però encara hi ha poca cultura de pacte per formar governs de coalició, i grups molt minoritaris pretenen governar en solitari institucions i societats molt més fragmentades. Per posar dos exemples: ERC té només 33 dels 135 Diputats/des al Parlament de Catalunya, i el PSC només 10 dels 41 Regidors/es a l’Ajuntament de Barcelon. A qui pot sorprendre que siguin governs febles i que no aconsegueixin majories per aprovar els Pressupostos?

Si s’aprèn a buscar majories, sense demanar xecs en blanc als altres, a negociar i pactar governs de coalició per responsabilitzar actors i sensibilitats diverses, com passa ja a la majoria de països europeus amb més anys d’experiència democràtica, avançarem cap a institucions més representatives i fortes.