Tot ens fa pensar que no hi haurà acord. Que les vies de negociació entre uns i altres s'estan esgotant. Els dos blocs independentistes no són capaços d’arribar a un consens per formar govern. Sembla que estem predestinats a unes futures eleccions. I tots anem sentint un soroll de fons popular, una remor, una indignació generalitzada. Que es materialitza amb una clara intenció de no anar a votar.
Entretodos
I tinc la sensació d’estar vivint el conte d’en Pere i el llop. Però en comptes del llop, l’altre coprotagonista és el vot. El nostre vot. I és que el rum-rum de què molta gent no anirà a votar, tan independentistes com no, fa dies que sona i va agafant força. Qui sap si serà una realitat o no. Però si acaba sent així, serà com el llop del conte, que venia i ningú s’ho creia. Compte perquè de vegades la realitat supera la ficció, i la nostra abstenció serà aquell llop, que ara, es menjarà a en Pere.