M’han agradat les primeres paraules d’Iceta com a ministre de Política Territorial. Això de: “Vull una Espanya forta en la seva unitat i orgullosa de la seva diversitat”. També ho defenso jo i és precisament per això pel que sóc independentista.
Entretodos
Ja sé que aquesta confessió agafarà a molts per sorpresa, sobretot als nacionalistes espanyols que creuen que l’amor a Espanya és una espècie de revelació mística, reservada als votants del PPSOE, que implica embolicar-se amb la bandera.
Però el patriotisme, és a dir l’amor a la pàtria, és com qualsevol altre tipus d’amor. Per això els proposo que canviïn “pàtria” per “fills” i veuran com tot quadra millor. ¿Què volem pels nostres fills?
El primer és donar-los una bona formació per convertir-los en persones educades i que respectin als demès, perquè aquesta és la base d'una vida rica, plena, pròspera i harmoniosa. Tot el contrari del que va fer l’Estat el 1-O.
Després vetllem perquè no s’ajuntin amb gent dolenta que els desviïn del camí d’honestedat i decència. Per això ser patriota i votar a determinats partits, en especial el PP, és tan irracional como incitar a un fill a que es fiqui a una banda d’atracadors.
Si, pel que sigui, els fills donen un mal pas, els ajudem a que ho superin aviat. Amb la pàtria hauríem de fer el mateix: el que implica netejar tot el que recordi al dictador assassí que ens va governar durant 40 anys i als seus còmplices i hereus.
Per això soc independentista, perquè vull una pàtria lliure de l’Estat feixista que la sotmet, tot i que Espanya mai va ser feixista. Ho sé perquè per sotmetre-la van haver de fer mig milió de morts i seguir assassinant durant més de 40 anys.