Cada vegada més ens trobem amb pares que són agressius amb els altres davant dels fills d'aquests o fins i tot amb els seus propis fills. És difícil entendre aquestes actituds. Si se suposa que s'intenta educar als infants perquè siguin tolerants, comprensius i que dialoguin quan tenen un problema, ¿com pot ser que l'exemple que tinguin dels seus propis pares sigui tot el contrari, buscant el camí fàcil de l'agressivitat? És molt freqüent la violència física i verbal (l'insult) dels pares, o la incitació d'aquests cap als seus fills, en els partits de futbol infantil i juvenil. En aquestes situacions, importa poc que les agressions siguin contra els àrbitres (en la majoria dels casos, joves), contra altres nens o entre els pares. Això farà que, en un futur no molt llunyà, aquests infants solucionin els problemes, siguin importants o no, de la manera que veuen que ho fan els seus pares: pegant, insultant o menystenint. No és el camí o la solució. Tenim una feina constant i permanent d'educar en responsabilitat, tant a l'escola com a casa.
Entretodos