A La història no és una coartada de Lluís Foix, s'hi llegeix: "Un gran conservador com Edmund Burke, inspirador del pragmatisme britànic, deia que oblidar la història és obrir la porta al disbarat".
Entretodos
Certament, oblidar la història és obrir la porta al disbarat: només cal donar un cop d'ull a la història de l'art europeu del segles XX i XXI per adonar-se del guirigall i desgavell que suposaren els Congressos per la llibertat de la Cultura (sic) que la CIA va promoure durant el daltabaix de la Guerra Freda, i que comportaren la imposició dels gargots i esoterismes abstractes que conformen l'art del no-res en detriment de les arts figuratives pròpies de la nostra civilització. El disbarat és incommensurable...