Vaig assistir com a observador a la manifestació en defensa del bilingüisme celebrada a Barcelona el passat diumenge, i la primera impressió que em vaig emportar és que, davant el mar de banderes espanyoles i la quasi inexistent presència de catalanes, allò semblava més una concentració anticipada del 12 d’octubre en defensa de la unitat d’Espanya que no pas un acte en favor del bilingüisme.
Entretodos
Malgrat tot, vull expressar el meu més sincer respecte per totes aquelles persones que hi varen acudir de bona fe per tal de defensar el seu legítim dret a l’ús del castellà, conjuntament amb el del català, com a llengua vehicular a l’escola catalana. Lamentablement, no puc dir el mateix de la gran majoria de les associacions integrants de la plataforma Escuela de Todos, convocant de la citada manifestació, ja que reclamen un bilingüisme que elles mateixes no practiquen, atès que, en la realitat del dia a dia, la seva única llengua 'vehicular' és el castellà, essent l’ús que en fan del català del tot residual. Això va quedar patent en l’esmentada manifestació, ja que tan sols dues de les cinc persones que intervingueren com a oradors efectuaren una petita part dels seus parlaments en català, i tota la resta, únicament, en castellà, manifest de l’acte inclòs.
No haurien tampoc, les entitats convocants, d’haver acceptat la participació tan activa dels partits de la dreta i de l’extrema dreta espanyoles, perquè, amb la seva presència, aquests els hi robaren protagonisme fins al punt que semblava que eren ells els qui havien convocat aquella manifestació. I si ja és qüestionable la presència del PP i de Ciudadanos en un acte en favor del bilingüisme a Catalunya, la de Vox és del tot incompatible, tenint en compte que, com és ben sabut, el seu ideari no va més enllà del monolingüisme, pur i dur, en castellà.
Una excessiva politització que, en definitiva, no crec que li faci cap bé, ans el contrari, a una causa tan noble com la de la sincera defensa del bilingüisme.