Som una família involucrada en una execució hipotecària des del 2012. La subhasta es va fer el 2014. Ara ja tenim Acta d'Execució. La ironia és que hem de pagar interessos i costos per la duració del procés, cosa que no es culpa nostra. Això és tramitat al Jutjat Número 1 de Manresa. I la finca, tot i ser habitatge habitual en el moment de l'execució, no se l'adjudiquen pel 70% del valor de taxació inicial, com marca la llei, perquè cobriria el total del deute i hi hauria sobrant.

La llei té lletra petita. Maquillen les dades, de manera que el pàrquing i el traster que no són habitatge. Se'ls queden pel que es degui, i el pis, com que amb el 70% sobren diners, se'l queden per un 60% i els diners els deus tu. En lloc de considerar tota la finca en conjunt. Per tant se l'adjudiquen per un 60% i encara quedem tenint deute amb el banc. Irònic oi? La llei és igual per a tots en aquest país nostre. A més, t'ho comuniquen durant el pont de la Constitució, amb 5 dies hàbils per impugnar. Una altra ironia. Qui treballa aquests dies, a part de comerços i polítics per campanya electoral? 

I, a sobre, et surt més a compte acceptar que dilatar més el procés, perquè després de cinc anys, l'únic que vols és acabar. Suposo que hem d'acceptar que funciona així, però jo m'hi nego. No poden fer això amb la gent.