Després de l’afer que s’ha destapat al Parlament de Catalunya, algú dubta dels motius pels quals la desafecció per la política i els polítics en general augmenten en progressió geomètrica cada dia que passa?

Ernest Benach: "En aquell context, el sou dels funcionaris no era el que es diu ara, era inferior. Estem barrejant coses. Llegir una notícia del 2008 amb els ulls d'ara no acaba de ser exacte. Les coses han canviat moltíssim i aquella gent que va aprovar això, ara segurament no prendria la mateixa decisió".

Quina barra s’ha de tenir per intentar justificar unes decisions deplorables amb aquests arguments! Ni 'legal' és sinònim de 'just', ni 'administrar' ho és de 'dilapidar'. Penso que en qualsevol context s’ha d’obrar amb el màxim de justícia possible i tenir cura d’una bona administració, molt més quan es tracta de diner públic. I no es pot obviar que l’ètica ha de prevaldre per damunt de qualsevol altra consideració.

Entre d’altres, i no pocs precisament, Catalunya té un problema prioritari que ha de resoldre si és que es vol carregar d’autoritat moral per poder afrontar i superar els reptes que li esperen en els propers temps; es tracta de recuperar el prestigi de les institucions en base a la credibilitat d’aquells i aquelles que teòricament haurien d’estar al seu servei. Si això no s’aconsegueix, qualsevol altra acció serà inútil i els esforços esmerçats, estèrils; tanmateix, res de nou.