La sortida d'Espanya del rei emèrit és el darrer episodi d'una crisi sense aturador. Per prudència, cal partir del principi de presumpció d'innocència, però els indicis són alarmants. Penso en tota una nòmina d'aduladors reials que ara s'esquincen les vestidures, que fan llenya de l'arbre caigut i se n'aparten per 'cordó sanitari'.
Entretodos
Hi ha tot un seguit de persones (per exemple el periodista Pepe Rei) que van gosar parlar de les corrupteles monàrquiques i d'altres temes tabú i ho van pagar car; Valtònyc viu a l'exili i "les injúries a la Corona" són un bon comodí legal.
L'Agència Tributària controla les persones que fem objecció fiscal a la despesa militar i ens reclama, amb interessos, fins a l'últim cèntim, però sembla que ha estat incapaç de notar cap anomalia en els comptes reials, com també arriba tard, quan els delictes ja han prescrit, al frau fiscal de personatges il·lustres. Malauradament, l'aplicació de la llei no sempre és igual.