Sembla que era ahir, hi ja han passat tres anys de l'ofensiva dels partits independentistes contra el Partit Popular.

Ens han ficat al cervell, amb una gran operació mediàtica sobre tot pels mitjans afins, que el PP era l'enemic de Catalunya. S'han muntat les Diades creant l'odi contra Rajoy i els seus, no ha passat setmana que les veus dirigides del govern tiressin amb bala contra l'enemic comú. Però, Déu meu, com ha canviat tot amb quinze dies. El nostre home a Madrid, en Francesc Homs, ja s'ha cuidat de posar les coses al seu lloc. Ara a Madrid, ja tornem a caure amb l’ambigüitat corresponent del pujolisme residual. El gran engany, la gran fal·làcia de fer un discurs a Catalunya i un altre molt diferent a Madrid. Com han fet sempre.

Ara, al menys, sabem on som tots. Amb l'actuació del grup català de CDC al Congrés, i diuen que amb la gran col·laboració d'ERC, queda clar que no val la pena parlar de república, d’independentisme o de Duis, o de Ruis, o del procés, o de les collonades que, com deia Josep Pla, estem escoltant i llegint cada dia.

Al menys, per la meva part, s'ha acabat. Jo no em venc per diners com fan els convergents a Madrid. Ja s'ho faran i que tinguin sort. Però desprès de veure l'actuació dels catalans a la capital, ara veig que els botiflers, els traïdors, els falsos profetes els teníem a casa. Quina vergonya. Només puc dir, i ja acabo, que ja s'ho faran. Que no em toquin més la fibra patriòtica, que ja no me'ls crec de res.

Ha estat un gran engany, que, aquest mes de juliol ha sortit a la llum. La propera Diada, que no comptin amb mi. S'ha acabat el somni dels divuit mesos, s'ha acabat l'idili, i s'ha acabat, finalment l'engany i la manipulació.

Que els aprofitin el diners que diuen que tindran per fer un grup propi. I que en gaudeixin.