D’una vergonyosa irresponsabilitat m’han semblat les declaracions de Miguel Bernad, secretari general de Manos Limpias, on reconeixia que les proves de la seva denúncia per tràfic d’influències contra Begoña Gómez, esposa del president Pedro Sánchez, estan basades exclusivament en notícies aparegudes en mitjans digitals i que, encara pitjor, algunes d’aquestes notícies podrien ser falses.

I per tal de justificar-se, aleshores s’excusa en què després, un cop llençada la 'porqueria', ja serà el jutge qui s’encarregarà d’esbrinar quines d'aquestes notícies són falses o no. Déu n'hi do! Primer elabora una denúncia amb un nivell d’investigació tal semblant al que podria haver aplicat un alumne d’ESO -un bon alumne segur que ho faria molt millor- i després, per si encara no n’hi ha prou, tira la pedra i amaga la mà.

I d’això, el senyor Bernad en diu complir amb el seu “deure” de ciutadà, quan el primer que hauria d’haver fet és comprovar, com a mínim, si aquelles notícies en què es basa la seva denúncia tenien els suficients indicis de veracitat per a poder presentar-les com a proves davant de la justícia.

El senyor Bernad s’ha comportat de la mateixa manera com ho va fer l’aleshores president del PP Pablo Casado quan l’any passat es va justificar davant del jutge per les seves injurioses acusacions contra l’escola i els mestres catalans -"als alumnes que parlen castellà se’ls prohibeix anar al lavabo", afirmava- dient que es basava en el que havia llegit a la premsa, malgrat admetre que no ho va contrastar. El jutge, però, tot i recriminar-li que els seus comentaris eren "desencertats i rebutjables", va considerar que no constituïen cap delicte d'odi perquè estaven emparats per la llibertat d’expressió.

A veure si ara Begoña Sánchez es decideix a denunciar per atemptar contra la seva honorabilitat a l’autodenominat sindicat Manos Limpias, expert, pel que es veu, en l’ús de mètodes de la més pura 'guerra bruta' judicial.