Vaig pel carrer fent esses i no estic èbria, simplement és que miro d’esquivar la gent que va fixa a la pantalla del mòbil i no mira per on camina. Hipnotitzada i ignorant el cel blau. Ara, només faltava l’últim invent: aquest bitxo que es pot virtualitzar i fer tan real des de qualsevol racó del món.

Hi ha empreses que s’entesten en d’idiotitzar-nos. Hi ha llaminadures tecnològiques que volen fer-nos caure en la idiotesa absoluta.

Viatges amb AVE i has d’escoltar que l’individu del costat té dentista o una visita a unes bodegues. Vas a dinar i el primer que fa el teu comensal és instal·lar el seu dispositiu al costat de la forquilla i el ganivet.

¿Per què no deixem el mòbil dins d’un calaix i n’evitaem les vibracions perjudicials? ¿Per què no ens dediquem a mirar als ulls de la gent i a escoltar la melodia de la seva veu?

Vull estar més atenta a les connexions humanes que no pas a les xarxes i als núvols que no acabo d’assimilar per on naveguen.