Els catalans -com altres ètnies- tenim dites que són ben assenyades, oi? Per exemple, "totes les masses, piquen". Ho experimentem amb la xocolata, amb l'esport, amb l'autoestima, i també amb les possibilitats que ens ofereix la tecnologia.

Els tecnòfobs són gent més aviat trista i, fins i tot, tòxica: consideren que el progrés, la sofisticació de les eines i del programari, etc., són perjudicials. Ai, pobrissons!: voldríem potser que fóssim encara a l'edat de pedra, o abans, amb aquesta mentalitat tan estreta.

Els qui valorem positivament els "media", la digitalització i - fins i tot - la intel·ligència artificial global no som pas eixelebrats, ni rics, ni il·luminats. Som gent normal que agraïm les noves maneres de comunicar-nos o de gestionar els estalvis, només amb un parell de clics.

Sembla que el món digital fa la vida millor. Ara bé: ¿hi ha un excés d'oferta? ¿Com encertar en l'ús? ¿Estem condicionats per la publicitat que rebem?

De cap manera! El que cal és seny, no els discursos moralistes, la censura o la regulació heterònoma de la nostra llibertat (exclosa la violència i l'abús): visca les sèries i tots els audiovisuals. Això sí, sense oblidar mai el més important: prioritzem els qui estimem, els més necessitats, i atenem les obligacions de cadascú abans d'aprofitar la immensa oferta audiovisual.