Penso que no s’haurien de doblar sempre al català les pel·lícules que originàriament han estat rodades en castellà, perquè a banda d’innecessari, tothom entén el castellà. El doblatge esdevé artificial com, per exemple, quan es doblen veus tan peculiars i familiars com les dels actors Fernando Fernán Gómez i Ricardo Darín a les pel·lícules 'La lengua de las mariposas' i 'Truman', respectivament, o bé, fins i tot surrealista, com va succeir amb la recent emissió de la fantàstica pel·lícula '42 Segundos', d’Àlex Murull i Dani de la Orden, que tracta sobre la preparació espartana de la selecció espanyola de waterpolo de cara a la seva participació als Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Doncs bé, aquí, sorprenentment tothom parla només en català, fins i tot els jugadors madrilenys que s’incorporen a l’esmentada selecció, o bé el seu seleccionador croat, tot just acabats d’arribar tots ells a Barcelona. Una situació anòmala que dona lloc a diàlegs totalment irreals com quan durant un partit es produeix una baralla a la piscina entre un jugador català i un de madrileny, i aquest li contesta a l’altre en un perfecte català, “El cop de puny te’l donaré jo puto polaco de merda”, una expressió aquesta que resulta inimaginable en boca d’una persona catalana.

Com surrealista és també doblar al català els títols de les pel·lícules espanyoles i anar parlant sempre per tot arreu de 'La societat de la neu' -premi Gaudí a la millor pel·lícula europea- i que, ves per on, hagi de ser el seu director, el català Juan Antonio Bayona, l’únic que l’anomeni com cal, és a dir, com a 'La sociedad de la nieve'.

Si no ens agradava que a fora de Catalunya diguessin, per exemple, 'Pan Negro', no cometem nosaltres ara els mateixos errors, tot i que la cosa aleshores encara era pitjor des del moment en què a certes televisions arribaven a preguntar-se si una pel·lícula com aquella, rodada en català havia de representar a España als Oscars.