En quin moment s'ha fet de la política un 'reality show'? I, sobretot, perquè ho estem permetent? Ja acostuma a ser habitual veure com diversos polítics decideixen insultar a l'altre o recórrer a la seva vida personal per tal de desacreditar-lo. No m'agradaria generalitzar, però cada cop més líders d'opinió estan caient en la política de l'odi. Aquella que posa per davant l'insult a l'argument. Aquella que juga amb la llei del més fort i guanya qui la digui més grossa. Això sempre ha existit, però sembla ser que es tracta d'una tendència que va a l'alça i que cada cop deixa més compareixences buides de contingut i plenes de paraules superficials que només busquen curar l'orgull i l'ego de cadascú.
Entretodos
Però, sabeu que és el pitjor? Que funciona. Que l'insult, efectivament, dona vots. Ara bé, em pregunto aleshores on queda relegat l'objectiu de la política. On queden els anys de formació i d'experiència professional? On estan els debats amb fonaments que responen a les necessitats de la ciutadania? On queda l'educació, l'ètica i la moralitat? La resposta és enlloc. En comptes de lluitar per nosaltres, prefereixen lluitar entre ells.