El Primer de Maig es recorda la mort d’uns valents treballadors per reivindicar la jornada laboral de 40 hores setmanals. I és una jornada de lluita per reivindicar la justícia social, l’avenç cap a un canvi de model econòmic i social, afegint el sobiranisme i l’antiimperialisme davant les amenaces de més guerres rapinyaires (algunes avui disfressades 'd’antifeixisme’ o ‘llibertat’ segons convingui) sols per beneficiar unes plutocràcies i perjudicar amples capes populars de tot el món.

Però també anar a temes concrets com la lluita contra el classisme, una forma de discriminació molt present contra sectors obrers i populars per raó d’estudis a tall de ‘títols de noblesa’ moderns per davant les persones, i sovint oblidada o practicada per sectors incloent alguns teòricament més ‘obreristes’ i 'd’esquerres' suposadament ‘tolerants’ però a la mínima discrepància amb les seves idees carreguen contra l’origen social, l’edat, gènere, discapacitat, nacionalitat i altres.

Un classisme que fomenta la mala premsa contra sectors professionals com la neteja, la jardineria, el camp, els transports, magatzems i logística i altres, sovint mancats de reconeixement oficial acadèmic i considerats de ‘baixa qualificació’ o directament ‘no qualificats’ (empenyent a usar eufemismes ‘tècnics’ per amagar la condició), tot i tenir els seus intríngulis o dificultats sense l’experiència adequada, i ser essencials per evitar el col·lapse d’un país.

Perquè cal seguir reivindicant el respecte i la dignificació de totes les professions, i caminar cap a la superació del capitalisme salvatge depredador que practica la violència i la pirateria econòmica i lluitar per la justícia social i la sobirania nacional. No al classisme, sí a la dignitat professional. Visca el Primer de Maig!