M'agradaria contestar a les declaracions del conseller de Sanitat, Antoni Comín, a l'entrevista publicada a EL PERIÓDICO, el passat 21 de gener, sobre alguns dels temes que planteja. La majoria dels ciutadans no vénen a urgències per iniciativa pròpia, tots vénen derivats per metges des d'un ambulatori, visita a domicili... En els passadissos, la infermeria no deixa als pacients per gust ni tan sols tenint cubicles buits. Possiblement hagi de saber que si el pacient està sol sense família i quan és necessària una vigilància present tot el temps, com pugui ser una epilèpsia o una hipoglucèmia, tenint-ho a primera vista i vigilat podem actuar més directament en tot moment.
Entretodos
Si el conseller parlés directament amb els professionals i no tan sols amb la direcció podríem detallar els pros i contra dels drenatges dels malalts ingressats a l'hospital. Tal vegada no s'hagi assabentat que moltíssimes vegades ens trobem durant hores amb malalts de vigilància intensiva, de cateterismes que no tenen espai per ubicar-los a la unitat coronària, i una infinitat d’ exemples que solen succeir a l'Hospital de Bellvitge, on treballo com a infermer.
M'agradaria convidar-ho al mòdul d'urgències d'aquest hospital i fer-li una ruta en viu i en directe perquè vegi que el nostre treball redunda per a tots els malalts per igual i, fins i tot, s'administra medicació, es fan electrocardiogrames, s'atenen més casos dels que tocaria en col·laboració de treball assistencial...
I no estem cansats de la nostra feina; sí que estem cansats de la ineficàcia dels polítics que parlen segons els expliquen, i dels anys sense resoldre els passadissos, els drenatges, els ingressos dels pacients que acudeixen a aquest hospital. Li parla un professional que porta en aquest servei més de 20 anys; si té algun dubte, em pot trobar a l'hospital de Bellvitge.