El president Sánchez va dir que Catalunya rebria uns 21.000 milions d'euros.També va assegurar que, a compte de l'Administració de l'Estat, s'invertiria en infraestructures i altres serveis socials.

I fa uns dies va insinuar que hauríem de tornar a l'Estatut del 79, perquè els catalans el vam votar favorablement en massa. Aquesta gent no entenen que ens hauríem aferrat a un ferro candent convençuts que deixàvem enrere el franquisme.

No es conforma a proposar el del 2006 abans de passar el "cepillo" que va incitar aquest nou capítol revolucionari de la nostra història. És això el que pensen oferir a la taula de diàleg?

El president Torra va dir que aquesta legislatura un cop aprovats els pressupostos ja no donaria més de sí i que s'haurien de convocar eleccions autonòmiques. Si s'aproven els pressupostos catalans és perquè ja se sap com distribuir-los, a què treu cap, doncs, convocar noves eleccions?

Què podrà fer un nou govern amb "tants" diners que no pugui fer l'actual portant a terme la legislatura fins al final? Si tenim en compte que qui "talla el bacallà" és l'Estat, el Govern català crea una llei i el Constitucional espanyol la tomba.

La paradoxa és que, per una banda, el poble està fart de convocatòries electorals, però ningú protesta; i per una altra, sembla que hi hagi molt de morbo per veure com acaba aquesta competició entre partits (suposadament) independentistes i entre aquests i els autoanomenats constitucionalistes, com si es tractés d'una rivalitat esportiva.

I jo em pregunto: quines conseqüències tindria si, és un suposar, els partits independentistes guanyessin en vots i se situessin mig punt per sobre dels no independentistes, a banda de la satisfacció de guanyar, com si diguéssim, una copa o medalla? Seríem república?

Jo, per satisfer el meu morbo, si es convoquessin eleccions em conformaria amb veure desaparèixer Cs.