Vull celebrar el nostre dia. El dia de la dona real. La que no surt als diaris esportius com a trofeu, com a reclam. Ja n'hi ha prou! La normal, no la que surt a la gala dels Oscar amb vestits caríssims i proclames fàcils. La que no necessita prendre hormones, substàncies o tractaments per sentir-se bella. La mare de família, l'esposa, la que treballa i cuida els seus i és cuidada. La que vol tenir fills perquè són la seva millor creació, la joia més preciosa, perque aconsegueixen treure el nostre millor somriure, perquè són el millor complement, perquè són l'esperança més viva, la única real. La que vol ser fidel i sap com ser-ho a si mateixa, al seu home, als seus pares, al seu poble, a la seva fe. La que mira endavant, i veu més enllà d'un mirall o d'una balança o d'un aparador o d'una pantalla o d'un compte corrent. La que no busca likes sino que els dona, tots els dies, tants cops al dia, als seus.
Entretodos
El dia de la dona real, el nostre dia, de tantes, de totes, plenes d'esperança que res no farà defallir. Un dia i tots els dies.