Diuen l’expresident Puigdemont i els seus allegats, amb motiu de la propera creació del seu nou partit, que hem d’estar preparats per a la “confrontació” –pacífica, això sí– amb l’Estat i el Govern espanyols per tal d’assolir l’objectiu final de la independència.
Entretodos
El problema d’aquesta “confrontació”, però, és que, al meu entendre, en cas de tenir lloc, no es produiria només entre ambdós Governs (el català i l’espanyol) i les seves respectives institucions “estatals”, sinó que arrossegaria darrera seu a tots els partits catalans, institucions i organitzacions civils de tota mena així com, fins i tot, a la pròpia ciutadania que es veuria en l’obligació de tornar a manifestar-se i a posicionar-se públicament en favor d’una o altra opció, o sigui, la independentista o la constitucionalista, amb el consegüent perill que això comporta de cara a un agreujament de la divisió –que no fractura– política i social existent ja a casa nostra.
I ara que, sortosament, hem superat (de moment) l’etapa més crítica del coronavirus, sembla ser que els catalans, en lloc de viure amb la “nova normalitat”, ens haurem d’acostumar a conviure amb la “nova confrontració”, una etapa en què, pel que es veu, es pretén, per exemple, banalitzar la “repressió” política, convertint un judici per suposades irregularitats tals com prevaricació, frau, malversació i falsedat documental, cas de la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, en un episodi més de l’acció “repressora” de l’Estat en contra de l’independentisme.
O bé, en què el president Torra no actua (a vegades) com a tal, és a dir, com a representant de tots els catalans, en criticar públicament l’opció política d’aquells qui com l’excoordinadora general del PDeCAT i actual presidenta del Partit Nacionalista Català, Marta Pascal, discrepen obertament de la dita via de la “confrontació” i “claudiquen”, en canvi, davant d’Espanya.
De “confrontació” en “confrontació”, ens anirem carregant, de mica en mica, la convivència i, a més a més, quelcom que hauria de ser patrimoni de tots els catalans com és la llengua catalana, la qual, malauradament, ja està sent víctima des fa força temps dels durs enfrontaments polítics de la nostra societat.