Molts contenidors d'alguns barris i districtes de Barcelona semblen estar patint un seriós i greu empatx. Apropar-s'hi a deixar la brossa és sinònim de contemplar una trista vomitada de deixalla inclassificable esquitxada al seu voltant. Els pobres no donen l'abast. Estan engolint i escopint de tot; un inacabable etcètera compost, entre d'altres, de roba, calçat, mobiliari o capses metàl·liques.

El problema no és intranscendent i les causes molt diverses. Podria ser que la mida dels contenidors fóra insuficient, que la freqüència de recollida no fos la més adequada o que ens estem mal acostumant a abocar-hi el que sigui per tal de treure'ns-ho del damunt. Per les dues primeres, que l'organisme competent ho revisi, si us plau, i prengui les mesures adients. Per la darrera, una crida urgent a la consciència col·lectiva; existeixen, per exemple, els contenidors taronges pel tèxtil, o la xarxa mediambiental de punts verds per tot allò de naturalesa reciclable o contaminant.

Quan tant es parla de sostenibilitat planetària i canvi climàtic, tinguem-ho tots ben present si us plau. Els petits gestos són els més grans i fan realment la diferència.