Segons notícies recents, a Barcelona hi ha un gos per cada deu habitants. Tot i que m'agraden els animals i tinc dos gats, trobo que la xifra és preocupant. D'una banda, perquè implica un alt grau de civisme. No entraré en la idoneïtat de tenir segons quins animals en pisos i sense espai per córrer, em centro en el civisme al carrer.
Entretodos
Si bé cada cop hi ha més gent que recull els excrements, què passa amb les pixarades? Les façanes i les voreres no estan pensades per absorbir-les. Dur una ampolleta d'aigua per netejar la zona tampoc és la solució, és tan sols un pal·liatiu per deixar les consciències tranquil·les, ja que la mullena queda a terra i segueix sent un atractiu per als nens; petits descobridors per qui la ciutat es converteix en un joc de pistes esquivant excrements i líquids sospitosos.
D'altra banda, em pregunto, un nombre tan elevat d'animals de companyia denota un alt grau de solitud o de poca socialització?