Crítica de teatro

El empoderamiento de las vírgenes suicidas

'Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema de l'Eixample i vaig decidir convertir-me en un om', de Alícia Gorina plantea un retrato generacional abiertamente político, descolonizador y antipatriarcal

Alícia Falcó, Blau Granell, Roc Martínez, Abril Pinyol y Lea Torrents en un momento de ’Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om’.

El escenario del Lliure se vuelve a llenar de juventud. Si en marzo 'La malaltia' nos dejaba un retrato confuso del artista adolescente a través de la obra de Bruckner, Alícia Gorina plantea ahora un ejercicio similar con resultados notables. Se trata de una relectura escénica de un film que marcó a la directora en su juventud, 'Las vírgenes suicidas' de Sofia Coppola. Veinte años después, cinco adolescentes toman la palabra para desenmarañar el misterio de la película, trasforman la mirada fílmica que objetualiza la feminidad en voz y testimonio de los cambios políticos que proyectan los feminismos.