¿Vull formar part d’una Unió Europea que té com a membres de ple dret països amb un nivell democràtic tan baix com, per exemple, Espanya, Hongria i Polònia i que, a més, vol incorporar, per interessos, Turquia? ¿Vull pertànyer a una UE que rescata bancs i no persones? ¿Que tanca les fronteres a milers i milers de refugiats que fugen de la guerra? ¿Que distingeix com a Ciutadà Europeu de l’any una organització (SCC) amb connexions feixistes? ¿Que manipula, pressiona i amenaça ciutadans abans d’unes eleccions? ¿Que permet el tancament de diaris per motius polítics? ¿Que, hipòcritament, s’escandalitza amb el populisme i la xenofòbia de Trump però calla davant la que té a casa seva? ¿Que permet els atacs judicials, la persecució ideològica i l’escanyament econòmic a 7 milions i mig de ciutadans europeus que reivindiquen, pacíficament, el seu dret a decidir?

Doncs, no. Els catalans, que aportem a la UE un 0,69% del nostre PIB, enfront del 0,42% d’Alemanya, volem una altra Europa. Volem una associació de països veritablement democràtics; amb els valors de la pau, la solidaritat, la cultura, l’intercanvi comercial i els drets humans com a referents principals. No volem un conglomerat de lobbies que només cerquen els guanys econòmics d’uns pocs a còpia de retallar drets socials i laborals a la majoria.

Insisteixo, Unió Europea: parlem-ne.