25 de desembre de 2017. És Nadal. Ens llevem intranquils. L'avi porta setmanes a l'hospital, i no sembla que millori. Maleït càncer. Però avui, la intranquil·litat es converteix en alleujament. Ja no hi és, ha marxat. I ara ja està en pau. Podria sonar irònic, però quan ha mort m'he sentit fins i tot bé, relaxada, perquè ara ja no pateix. Ha unit a la família. Hem estat totes juntes, animant-nos, estimant-nos. Gràcies per tant, avi. Aquest Nadal ens ajuntarem un cop més i et celebrarem. T'estimo.