Estic impactada per l'article publicat a El País (i que se n'ha fet ressò a les notícies del 3/24), en què el periodista Nuño Domínguez, a través d'un sonall aparegut en l'obertura d'una fossa de la Guerra Civil, ha reconstruït la història de Catalina Muñoz, una mare afusellada pel franquisme. El propietari del sonall, que avui té 83 anys, confessa que en la família pràcticament no es va parlar del que va succeir.
Entretodos
Aquest és un dels colpidors exemples d'una realitat que ens han volgut ocultar i silenciar durant anys: la duresa d'una Guerra Civil i d'una dictadura on hi hagué persecució, exiliats, violència, desapareguts i assassinats. I que posa de manifest la necessitat de recuperar la memòria històrica.
Sorprenentment, avui en dia encara hi ha aquella part més conservadora que critica les mesures i les iniciatives per recuperar la memòria històrica al·legant que obren velles ferides. I sincerament, no ho entenc! Les ferides no s'han tancat mai i no es tancaran fins que es trobin les persones desaparegudes durant la Guerra Civil, se'ls retorni a les seves famílies i se'ls doni sepultura i reconeixement. Només així es podrà tancar un capítol del passat que fa massa temps que està obert.