Ens aquest dies tan complicats, en els que el sistema sanitari es troba en el punt més alt d'usuaris i usuàries, apropant-se fins i tot a un col·lapse del servei, vull visibilitzar les treballadores i treballadors familiars del servei d'ajuda a domicili.

Per alguns són les "noies que vénen a netejar", per altres són "la dona que ve a passejar el meu pare", "la cuinera", "la noia de la compra" o, simplement, i per a la majoria de la població, les grans desconegudes. Des de fa tres anys sóc treballadora social del Servei d'Ajuda a Domicili de Barcelona i he tingut i tinc el plaer de poder estar amb moltes d'elles i ells. És un col·lectiu molt divers, on hi trobem perfils de tota mena: n'hi ha de més assistencials o de més socioeducatius, cada persona amb la seva lluita, amb el seu camí de vida i amb la seva manera de fer.

Des de que es va activar l'estat d'alerta, i he de puntualitzar que el nostre servei va passar dies fins a poder implementar un equip de protecció individual una mica més adient per poder fer front a la pandèmia (mascaretes per atendre a les persones dependents), encara no he trobat un sol treballador/a familiar sense ganes d'ajudar, sense ganes d'arribar a totes les persones que ho necessitin i a les seves famílies. Totes i cada una d'elles han mostrat i continuen mostrant molta força, dia rere dia, quan surten al carrer a fer, molts cops, les tasques que potser ni els propis fills es veuen amb cor de realitzar. Amb valentia, caràcter i persistència, discretes i invisibles per a molts, essencials per a molts altres.

No volen aplaudiments, perquè mai els han tingut, però sí que se les reconegui i que se'ls doni veu, ja que tenen un empoderament que, sens dubte, enamora.