Imagina tenir una infinitat d'exàmens. Imagina tenir una infinitat d'exàmens i que, a sobre, haguessis de dur a terme un treball semblant quasi gairebé a una tesi doctoral. Imagina tenir com a horitzó la selectivitat o uns trimestrals i, de fons, aquest treball. Un treball que no s'acaba en dos dies sinó al qual l'has de dedicar hores i hores. Fer part pràctica i part teòrica. Mínim 60 pàgines.

Aquesta és la situació que vivim molts alumnes de Catalunya; ens veiem desbordats a causa del volum de feina i a la rapidesa amb què avança el curs, al qual s'afegeix el popularment conegut com a 'TR'. Però el que ens hauríem de preguntar és si realment és just. Si hi ha igualtat respecte a la resta del territori espanyol. 

Som l'única comunitat autònoma que fa aquest treball, un treball que pot afectar a la nostra nota final (fins i tot negativament, ja que fa mitjana amb el curs) i que acaba perjudicant tard o d'hora al nostre rendiment. Perquè, si a un atleta li poses una cursa de 12 obstacles i a un altre una de 5, encara que sigui la mateixa distància, qui acabarà esgotat? La resposta és clara. 

També és clara, per a mi, la resposta de si hi ha igualtat. No. Un 'no' tan rotund com el que haurien de donar les institucions a aquest treball d'una vegada per totes.