Aquesta diada dels llibres de Sant Jordi és un bon moment per fer un homenatge a Umberto Eco. Recordo quan es va publicar El nom de la rosa i com de fàcil era veure-hi el llibre sota el braç de moltes persones al carrer, al metro, a l'autobús... Recordo també com va esdevenir un tema de conversa més (llavors no hi havia whatsapp i la gent parlava de viva veu). Qui més qui menys tothom l'havia llegit, l'estava llegint o n'havia sentit a parlar. També recordo com molts no havien arribat a les primeres cent pàgines en el primer intent de lectura i com ells mateixos, més tard però, l'havien volgut tornar a agafar, aconseguint passar de les cent primeres pàgines i acabar-lo.
Entretodos
Quan anys més tard van fer la versió cinematogràfica d'El nom de la rosa protagonitzada per Sean Connery, encara es va popularitzar més el llibre. Aquells que no l'havien llegit s'hi van animar i encara d'altres el van tornar a llegir. Veure la pel·lícula a classe amb els alumnes de secundària també ens va ajudar als professors per explicar aspectes molts diversos de l'època medieval, tals com la cultura als monestirs, la filosofia o la teologia, i va anar molt bé per a després treballar sobre aquests aspectes. Fins i tot, al meu institut vam fer un joc de taula que vam crear i dissenyar allí mateix.
El dia de Sant Jordi estic segura que els seus llibres tornaran a estar a totes les llibreries i que moltes parades l'oferiran. Ell, que va ser un gran difusor cultural, estaria content de poder passejar aquesta diada per Catalunya. En una cita Umberto Eco va dir: "Els llibres són d'aquesta mena d'instruments que, un cop van ser inventats, no s'han pogut millorar, simplement perquè són bons. Com el martell, el ganivet, la cullera o la tisora".