Fins ara, jo creia que tothom es pot quedar el que compra i que tots som iguals davant la llei, però, veient el que està passant amb l’art, que Aragó reclama el que es conserva a museus de Catalunya, cal desmentir les dues primeres premisses.
Entretodos
Pel que tinc entès (i si no és així rectificaré), aquestes obres que la Generalitat ha de tornar per via judicial, el batlle o el rector se les varen vendre en el seu temps i en van rebre el preu que van marcar.
Com que cada cop que apareix el tema del procés se’ns diu que no es poden fer diferències entre els ciutadans i que tos som iguals davant la llei, ara s’haurien de poder aplicar les mateixes premisses; i, per tant, en justa correspondència, els tècnics de la Generalitat podrien anar pels museus i col·leccions reclamant els béns culturals de procedència catalana.
Si és cert que tots som iguals davant la llei, és de suposar que els jutges ara també permetin que aquests tècnics vagin obrint vitrines per fer retornar aquests béns culturals. Si es permet que uns béns culturals, que de comú acord, en el seu temps varen marxar per anar a raure a museus i col·leccions d’altres regions i comunitats, tornin al seu lloc d’origen, ¿què no ha de passar amb els béns que foren arrabassats com a botí de guerra i imposant el dret de cuixa?
Si no val el criteri de la unitat museística, ¿això vol dir que a partir d’ara es gaudirà de carta blanca per desmantellar els museus i retornar les peces als seus llocs d’origen? Em temo molt que si és Catalunya qui ho demani la resposta sigui un no rotund, i que amb la premissa segons la qual tots els ciutadans som iguals davant la llei passi el mateix que deia la Trinca a 'Com el far-west no hi ha res': "Els tractats amb els rostres pàl·lids només són paper mullat".