"¡Qué contento estoy!". Aquesta expressió es va fer famosa per boca de Macario, el ninot del ventríloc José Luis Moreno, personatge de la TVE dels anys 80.
Entretodos
Pedro Sánchez tot just acaba d’anunciar la convocatòria d’eleccions pel dia 28 d’abril i Macario ha ressuscitat. Cal dir, però, que en aquest cas per partida doble: Casado i Rivera.
Com a demòcrata estic tip d’aquests dos impresentables, del seu discurs demagògic i de la seva cort d’aduladors. Ja és hora que la ciutadania s’adoni que només tenen un objectiu: satisfer les seves aspiracions personals aplicant el “tot s’hi val” sense cap mena d’escrúpol i, com no podia ser d’altra manera, afavorits per poders fàctics des de l’anonimat.
D’altra banda, al marge de suposicions i especulacions, estic convençut que amb el temps se sabrà qui són els ventrílocs que els donen veu perquè, com a ninots que són, no en tenen de pròpia.
En qualsevol cas, davant dels futurs esdeveniments, vull pensar que els demòcrates de tot el país seran prou intel·ligents per aparcar lluites caïnites i fer un front comú per tal de neutralitzar aquesta xacra de nostàlgics, pròpia d’èpoques pretèrites on imperava la figura del dictador.