Últimament prolifera un estat de revisionisme pessimista en relació amb els talls de l'avinguda Meridiana. Es parla de la recollida de signatures contra els talls o del comunicat dels partits unionistes informant que alguns comerciants de la zona s'han queixat per les pèrdues econòmiques que tenen arran d'aquests.
Entretodos
Evidentment, l'estat d'ànim és subjectiu, però hem de ser capaços d'objectivar l'onada d'informació que ens arriba i intentar contextualitzar-la.
I és que, seguint amb els exemples citats, trobem que la recollida de signatures va ser ridícula i que les pèrdues econòmiques són inexistents, doncs els comerços a les vuit de la tarda tanquen i els clients poden accedir sense problemes -alguns comerços inclús fan l'agost-.
A més, els articles publicats que fan anàlisi del referèndum, són escrits sense ponderar la perspectiva del moment i manquen de rigor i perspectiva històrica.
Tot i aquesta onada, considero que hem de persistir, sent conscients que tot és molt difícil i costós i ningú ens regalarà res, però que rendir-se i abaixar els braços és oblidar-se dels presos i exiliats, i això no s'ho mereixen ni ens ho podem permetre.