Sant Jordi, data assenyalada pels catalans, dia de la rosa i el llibre, i dia de l'amor en terres catalanes. Un dia inspirat en una llegenda i en la cultura popular, en una societat que cada vegada s'allunya més de la llegenda i s'apropa més al consumisme; que s'ha tornat una obligació per a parelles i un motiu de frustració per a molts solters. Tots pressionats per la societat consumista i la idea, equivocada, que no tenir regal aquest dia és estar sol i motiu de vergonya. I aquí em trobo, fent competició amb les amigues de qui ha rebut més roses: del xicot, del pare, dels amics, dels companys de feina... Tot s'hi val, la qüestió és tenir més que la resta. Però, quin sentit té?
Entretodos
Sabeu què? Aquest any m'he quedat sense rosa, i ben orgullosa que estic! Malgrat la gent que em mira amb llàstima perquè no vaig amb una rosa a una mà i un noi a l'altra; o la veïna que em mira de dalt a baix i diu "Aquest any tampoc, oi?"; o la societat que em jutja i pressiona per consumir i aconseguir parella, que m'apropo als 30 i "se'm passa l'arròs".
A la societat i als que jutgeu: heu pensat que potser no en tenim perquè no volem? Que som solters, però potser no estem sols? Als que es deixen pressionar: sigueu feliços, amb parella o sense, gaudiu del dia per la tradició i la cultura; regaleu a qui estimeu, parella, família o amics, si és de tot cor; i regaleu-vos la rosa i el llibre si així ho sentiu, perquè, qui ens estimarà més que nosaltres mateixos?