Dilluns passat vaig seguir el debat entre els tres aspirants a la secretaria general del PSOE. La veritat és que no puc dir gaires coses positives. Anem a pams. El senyor Pedro Sánchez va ser secretari general, i per tant aspirant a la presidència del Govern, perquè Susana Díaz --segons es va dir-- s'havia de dedicar al poble andalús. Això no s'ho creu ningú. Els grans líders del PSOE sabien que el fracàs del partit estava cantat i varen buscar el testaferro de torn per a que rebés tots els cops. Però resulta que el testaferro té molta més personalitat i caràcter del que es pensaven els vells dirigents. ¿Què van fer? Portar un autèntic crack d'Astúries i preparar el sinistre festival amb que ens van obsequiar l'1 d'octubre del 2016.
Entretodos
Cal recordar que la revolució dels clavells a Portugal es va acabar en arribar els socialistes al poder amb Mário Soares. També cal recordar que el nostre gran expresident Felipe González ja ens va avisar, abans de les darreres eleccions, de que si s'havia de fer una coalició amb el PP per salvar Espanya, cap problema. Sí, aquell president que va desfer l'Instituto Nacional de Industria i va començar les privatitzacions, que es va assabentar de la existència del GAL per la premsa...