Des de que utilitzo la app EsAccessible -creada per l'informàtic Juanjo Bilbao per valorar l'accessibilitat física dels llocs- m'he adonat que a Sabadell hi ha una gran quantitat d'espais (bars, restaurants, botigues, estacions de tren...) que no ho són gens, d'accessibles. Per exemple, la majoria de locals, botigues o restaurants no tenen una rampa a l'entrada per facilitar l'accés a les persones que utilitzen cadira de rodes. Així doncs, anar a comprar el pa o el diari es torna una tasca complicada per aquests usuaris.
Entretodos
Una altra cosa, de sentit comú, és la localització dels lavabos. Una cadena de menjar ràpid com el Viena no pot ser que tingui els serveis a la planta de dalt, a la qual únicament s'hi accedeix pujant les escales, que en són unes quantes. La gent gran o amb mobilitat reduïda es topa, diàriament, amb una quantitat enorme de murs i obstacles que no els fa la vida fàcil.
Tampoco les estacions de tren com la de Sabadell Centre són totalment accessibles. L'única manera de baixar a les andanes és per les escales. Ni rampes, ni ascensor. De totes maneres, pujar al tren si s'utilitza cadira de rodes també es torna impossible, ja que l'entrada als vagons tampoc compta amb rampes.
Les ciutats, amb les seves barreres arquitectòniques, són les que discapaciten. Si canviem l'entorn, tots en sortim beneficiats. La construcció de rampes, per exemple, no només facilita la mobilitat a les persones que utilitzen cadira de rodes, sinó a tot el conjunt de la població que troba més pràctic i còmode pujar per una rampa que no pas per unes escales.