Benvolguts. Volia dirigir-me a la Maria Marcé, autora de la carta sobre l'estrès estudiantil publicada a EL PERIÓDICO, per dir-li que, a mitjans dels anys seixanta, érem milers els joves que treballàvem 9 o 10 hores diàries des dels 14 anys i després anàvem a una escola nocturna.

I érem milers els que, fen això, aconseguirem acabar carreres fins i tot de grau superior. Segurament no vam dormir tot el que calia, però així i tot encara ens va quedar temps per divertir-nos, per conèixer una noia i també temps per perdre fent el servei militar. 

Després sí que vàrem estar ocupats tirant endavant la família que havíem muntat amb aquella noia i també ens en vam sortir. Segurament va ser perquè no sabíem el que era estar estressat, abatut o pressionat, això eren paraules que desconeixíem.