Amb relació a l'entrevista a la senyora Mari Pau Domínguez pel seu llibre La nostalgia del limonero i a la carta d'una lectora que la contestava, voldria fer algunes reflexions.
Entretodos
No només els andalusos, gallecs i murcians, entre d'altres, van ajudar al creixement econòmic de Catalunya. També ho van fer els autòctons. I no parlo de l'empresariat, sinó d'obrers com el meu pare, amb vuit cognoms catalans, que treballaven als tallers, a les fàbriques o a la construcció colze a colze amb els qui venien d'altres regions espanyoles. Sembla que en l'imaginari popular tots els catalans eren 'fabricantes', amos de fàbriques explotadors dels immigrants i xenòfobs amb altivesa. Doncs no.
Penso que tant la senyora Domínguez com la lectora M. Carmen Carnero obliden que la història és l'enfrontament continu entre explotadors i explotats i que aquesta dialèctica no entén de procedències geogràfiques.
La pàtria de l'obrer és la seva classe. Tan sols els rics es poden permetre el luxe de tenir una pàtria amb himne i bandera.